In excelsis! Llums del Gòtic a la Il·lustració

Anunciació. Atribuïda a Jordi de Déu. Final del segle XIV. Catedral de Barcelona

La mostra commemora els 800 anys de la creació del primer pessebre vivent per sant Francesc (Asís 1181 – 1226) durant la nit de Nadal de 1123. Aquest esdeveniment, que va tenir lloc a Greccio, Itàlia, dona pas a la tradició de la creació dels pessebres, una de les tradicions catòliques més esteses i arrelades fins als nostres dies.

L’exposició, que acull el Museu Diocesà de Barcelona i la Catedral de Barcelona, s’articula al voltant de la fecunda representació al llarg dels darrers segles de la Sagrada Família així com del conjunt de personatges i del que passa al voltant del naixement de Déu fet home. A més, una selecció d’obres sobre sant Francesc reflecteix l’interès que aquest sant desperta en la creació plàstica des de l’època medieval.

Destaca l’obra alguns dels pintors més importants del Renaixement com Pedro Berruguete o Gerard de Saint Jean, així com del Barroc, entre ells Alonso Cano, Bartolomé Esteban Murillo, Luca Giordano, Antoni Viladomat, Juan Carreño de Miranda, Vicente Carducho, Francisco Bayeu o Francisco Herrera el Viejo. En escultura, es mostra per primera vegada l’Anunciació del segle XIV conformada per dues escultures concebudes per adornar l’escala d’accés al púlpit del cor de la Catedral i l’atribució que oscil·la entre Jordi Joan o Pere Ça Anglada. També destaca el nen Jesús de Ramon Amadeu del segle XIX de grans dimensions que durant molt de temps es va ubicar a l’altar major de la Catedral.

La selecció dels olis, les escultures i els relleus pertanyen al Museu de Montserrat, als fons del Museu Diocesà, així com al patrimoni de la Catedral de Barcelona i l’Església del Pi. També s’hi suma un conjunt d’obres de col·leccions privades com la Col·lecció Rivero – Bodegas Tradición. El conjunt es completa amb un pessebre a la planta baixa del Museu Diocesà com a homenatge a l’enorme tradició pessebrística a Catalunya, en diàleg amb les pintures de l’absis de Polinyà del 1122, especialment il·luminades per destacar l’escena de la Nativitat, en aquest conjunt romànic del segle XII, protagonista d’aquesta part del museu.

Matisse. Art en equilibri

Matisse. Art en equilibri

L’exposició reuneix vuitanta-cinc obres (litografies, dibuixos, pochoir o linogravats, etc) d’un dels creadors més importants de l’art modern: Henri Matisse (Le Chateau-Cambrésis 1869 – Niça 1954). En elles es pot apreciar l’espiritualitat de l’artista, homogènia en totes les seves obres en l’etapa de maduresa.

El període artístic que abraça la mostra, l’inici del qual coincideix amb la Segona Guerra Mundial i arriba fins a la mort de l’artista, està marcat per una gran espiritualitat i l’alegria de viure que Matisse desitja reflectir en la seva obra; una explosió d’alegria i de pau en el seu esperit. Es posa especial èmfasi en una de les obres més rellevants de la seva darrera etapa artística: la Capella del Roser de Vence, Costa d’Atzur, un projecte unitari que el duu a participar en el desenvolupament arquitectònic i la seva decoració.

Completen l’exposició un vídeo sobre aquesta capella i una sèrie de fotografies que va pertànyer a la seva autora Helène Adant, i que va servir per il·lustrar el 1951 La Capella del Roser de les Dominiques de Vence, el llibre de Matisse sobre aquesta obra, sobre la qual ell mateix reconeix: “Per a mi, aquesta capella és la culminació de tota una vida de treball i la floració d’un gran esforç, sincer i difícil […]. D’aquesta expressió del sentiment humà […] quedarà viva una part, capaç de reunir el passat amb el futur de la tradició plàstica”.

Quan la gent s’ajuda. Confraries gremials de Barcelona

Quan la gent s'ajuda

Les persones tendim a agrupar-nos per gustos, interessos i també per necessitats, que poden ser originades per infinitat de variables. Alguns d’aquests grups es generen a partir del desenvolupament i l’exercici dels oficis.
“Quan la gent s’ajuda” és una mirada retrospectiva a la importància que van tenir les confraries gremials a Barcelona des de diversos vessants com el devocional, l’organitzatiu i de poder, el professional, el d’ajuda mútua… Com també evoca l’estela que han deixat en diversos indrets de la ciutat, on podem copsar i advertir encara la seva presència, avui ja molt migrada.
Aquesta exposició vol també, a partir d’aquesta mirada al passat gremial de la Ciutat, donar algunes claus d’interpretació per al present. La societat del segle XXI continua generant desigualtat i vulnerabilitat, i per això la gent continua organitzant-se a partir de la solidaritat horitzontal i l’ajuda mútua.

ENTRADA GRATUÏTA

Miró. Mística i avantguarda

Miró. Mística i avantguarda

La mostra sobre l’artista, conformada per 55 obres i l’audiovisual “Je rêve d’un grand atelier” (Somio amb un gran taller), ofereix una reflexió sobre la importància de l’ascètica i la mística en el procés creatiu de Joan Miró a través d’un ric diàleg entre les seves obres (olis, gouache, aquarel·les i litografies) i algunes obres romàniques que formen part del fons del Museu Diocesà.

L’artista s’encamina cap a la transcendència a través de les seves lectures dels textos sagrats (creava escultures amb una Bíblia oberta) i les literatures ascètiques i místiques, on se suma l’interès durant les avantguardes històriques pel coneixement d’una altra realitat a través de l’esoterisme. Sumat a les seves lectures, Miró es va veure influenciat decisivament per la iconografia pròpia del romànic i gòtic de Catalunya.

Algunes de les obres que s’exhibeixen també formen part de la sèrie d’aiguaforts sobre l’obra Càntic del germà Sol de sant Francesc d’Assís, que crea Miró l’any 1975 amb el títol «Càntic del sol».

Llavors

Art i espiritualitat

L´Esperit Sant, que crida tots els homes a Crist per les llavors del Verb. (Vat II AG 15).

Continue reading