Joana Alarcón

Avui 23 de febrer de 2026 fa cent anys de la mort del pintor Joan Llimona (1860-1926). Amb aquest motiu, el Museu Diocesà de Barcelona (MDB) està preparant una exposició que és previst que s’inauguri a finals d’any.

Joan Llimona va ser un dels artistes capdavanters del Modernisme català, juntament amb el seu germà Josep, l’escultor.

Joan Llimona va sobresortir com a pintor i va fer aportacions destacades en l’àmbit de la pintura mural i el paisatgisme. Així mateix, la pintura de Llimona reflecteix la seva preocupació per problemes socials que continuen ben vius avui dia, com ara l’emigració.

Fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc (1893), aquesta entitat artística també segueix ben activa als nostres dies.

Així doncs, l’exposició del Museu Diocesà, comissariada per l’historiador de l’art Josep Bracons Clapés, que portarà per títol “Joan Llimona. Mirades presents”, destacarà aquells aspectes de l’obra de Llimona que connecten amb l’actualitat i oferirà diverses novetats que comportaran una redescoberta de la seva obra.

Pintures de l’absis de l’església de la casa Provincial de les Carmelites de la Caritat-Vedruna, Vic, 1904

En alegrem d’anunciar que els treballs de conservació -restauració de la taula de Sant Pere (MDB 0005) ja han estat finalitzats. La intervenció l’han duta a terme les restauradores Beatriz Montobbio i Lourdes Domedel al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i ha estat possible gràcies al suport de l’Arquebisbat de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La peça és una porta de fusta policromada que segurament formava part del retaule de l’altar major de l’església parroquial de Sant Pere de Premià de Dalt, obra documentada de l’escultor alemany Miquel Lochner i perduda durant la Guerra Civil. Sant Pere hi és representat segons la iconografia tradicional, és a dir, com un home d’edat avançada amb barba curta i espessa, cabells arrissats i curts coronat amb l’aureola. La seva mà esquerra subjecta un llibre obert on s’hi pot llegir “ TU ES PETRUS ET SUPER HANC/ PETRAM AEDIFICABO ECCLESIAM MEAM”, i la mà dreta agafa dues claus el volum de les quals es troba ressaltat amb la tècnica de l’estofat.

L’obra pictòrica s’atribueix a Bernat Goffer, pintor d’origen germànic, actiu a les terres catalanes entre 1464 i 1502. L’existència d’un contracte firmat entre Goffer i el clavari de Sant Pere de Premià, el 26 de març de 1496, que fa referència a la policromia d’un retaule per a aquesta parròquia vincula les portes conservades al Museu Diocesà procedents de Sant Pere de Premià amb el pintor alemany.

El suport de fusta que presentava esquerdes i fissures ha estat consolidat, i s’han tancat els forats que tenia degut a l’atac de corcs i a la perforació de claus i altres eines punxants. A més, els elements metàl·lics com les frontisses de ferro que hi ha al revers que presentaven un grau d’oxidació han estat inhibits i protegits. Pel que fa a la capa de preparació i a la capa pictòrica, s’hi detectaven pèrdues, clivellats, i en general un aspecte enfosquit degut a l’alteració de les tonalitats pictòriques i per l’acumulació de brutícia, pols, cera i sutges. Per aquest motiu les capes de preparació i pictòriques han estat fixades, i s’han sotmès a un procés de remoció i neteja. Per acabar la intervenció es va realitzar una reintegració cromàtica i s’hi va aplicar una capa de protecció final.

Gràcies a la labor de conservació- restauració la taula de Sant Pere es troba en un estat òptim, aturant un possible procés de degradació, i ha recuperat els seus colors vibrants.

Memòria conceptual

«Estimats artistes, veig en vosaltres uns custodis de la bellesa que sap inclinar-se davant les ferides del món, que sap escoltar el crit dels pobres, dels qui pateixen, dels ferits, dels presos, dels perseguits, dels refugiats. Veig en vosaltres uns custodis de les Benaurances. Vivim en una època en què s’aixequen murs nous, en què les diferències esdevenen un pretext per a la divisió més que una ocasió d’enriquiment mutu. Però vosaltres, homes i dones de cultura, sou cridats a construir ponts, crear espais de trobada i de diàleg, il·luminar les ments i encendre els cors.»

(Homilia del papa Francesc pel Jubileu dels artistes i del món de la cultura. 16 de febrer de 2025)

Un nou projecte cultural per a la ciutat de Barcelona

Amb la intervenció Diàlegs d’esperança des de l’art contemporani s’inicia a la ciutat de Barcelona un nou projecte cultural i pastoral per a l’església de Sant Jaume liderat des de la Delegació Diocesana de Pastoral Fe i Cultura. Es tracta d’un projecte desitjat i esperat per diversos agents i entitats culturals amb vinculació a l’Arquebisbat de Barcelona que arrela en l’acompanyament diocesà a les diverses propostes desenvolupades pel que s’ha constituït amb el nom de “Taula de Sant Pau”, en referència al lloc de trobada d’aquest col·lectiu als locals parroquials de Sant Pau del Camp, al barri del Raval. La darrera mostra de l’activitat d’aquest grup, acompanyat des dels seus inicis per Mons. Xabier Gómez, va ser l’exposició “Llavors” (2023), comissariada per la Delegació de Pastoral de Fe i Cultura de l’Arxidiòcesi de Barcelona i el centre O_LUMEN espacio para las artes y la palabra en col·laboració de Càritas Diocesana de Barcelona, el Museu Diocesà de Barcelona i la FCRI Blanquerna (URL) com a seus de l’exposició i, per altra banda, amb el suport de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), la Fundació Joan Maragall, la Facultat Antoni Gaudí (AUSP), la Parròquia de Sant Pau del Camp i el grup ARS VIVA en tant que delegació de O_LUMEN a Barcelona.

Un temps i un espai per al diàleg entorn l’Esperança a través de les arts i la cultura

El motiu d’aquesta proposta arrela en la celebració del Jubileu de 2025, que du per lema “Pelegrins en l’esperança”. És aquest un jubileu marcat, alhora, pel llegat del papa Francesc, que el va convocar, i les noves passes del seu successor, el papa Lleó XIV, que el clourà. El terme esperança és, doncs, no només una proposta temàtica, sinó una realitat viscuda i pregada per la comunitat eclesial en el Conclave i en les múltiples manifestacions dels pelegrins jubilars.

El terme esperança en el marc jubilar i en l’àmbit de les arts i la cultura mereix dues breus consideracions de context. Per una banda, l’esperança no és l’acompliment d’una expectativa, la supera; és allò que indicava Sant Pau a la carta dels romans quan deia «nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància» (Rm 8, 25). Així i tot, l’art que es viu i es produeix des de l’espiritualitat i la dimensió transcendent de la persona, guarda una certa relació amb “allò que no veiem i anhelem”. Per altra banda, per la citació de l’inici del document, aquesta esperança cristiana en un cel nou i una terra nova arrela i és engendrada des de la realitat sofrent que troba en el text de les benaurances una formulació programàtica. L’art que es posa en pràctica des de l’esperança és aquell que vol donar visibilitat no només “allò que no veiem”, sinó també a “aquells a qui no veiem”, als qui no compten, als descartats de la nostra història.

Pel que fa al terme diàleg, el volem entendre des de la perspectiva que el mateix papa Francesc el practicava. Són moltes les referències del papa Francesc al diàleg, però val la pena destacar les tres indicacions fonamentals que va explicitar al seu viatge a El Caire (27 d’abril, 2017), al Discurs als participants en la Conferència Internacional per a la Pau, Al-Azhar Conference Centre, i que han sigut incorporades a altres documents del magisteri de l’Església:

«El diàleg pot ser afavorit si es conjuguen bé tres indicacions fonamentals: el deure de la identitat, la valentia de l’alteritat i la sinceritat de les intencions. El deure de la identitat, perquè no es pot entaular un diàleg real sobre la base de l’ambigüitat o de sacrificar el bé per complaure l’altre. La valentia de l’alteritat, perquè a qui és diferent, culturalment o religiosament, no se’l veu ni se’l tracta com a un enemic, sinó que se l’acull com a un company de ruta, amb la genuïna convicció que el bé de cadascú es troba en el bé de tothom. La sinceritat de les intencions, perquè el diàleg, com a expressió autèntica de l’humà, no és una estratègia per aconseguir segones intencions, sinó el camí de la veritat, que mereix ser recorregut pacientment per transformar la competició en cooperació.»

Entenem que aquesta intervenció que es proposa a l’església de Sant Jaume vol practicar el diàleg des d’aquestes indicacions: que sigui testimoni de la identitat de l’Evangeli, que aculli alhora la diferència a la recerca del bé comú i, també, que s’ofereixi com un camí de respecte i cooperació.

Finalment cal fer esment al mot pelegrins. La intervenció a Sant Jaume, situada en un emplaçament clarament cèntric i turístic de la ciutat de Barcelona, vol oferir un lloc i un temps per passar del turisme al pelegrinatge. El turista, viatja; el caminant, passeja; el pelegrí, cerca. Aquesta actitud d’obertura a la recerca personal i comunitària del homo viator (la persona en camí) és el que es vol suscitar també en aquest espai a través dels diàlegs d’Esperança des de l’art contemporani.

OBJECTIUS

Objectius generals:

• Iniciar una activitat de diàleg entre la fe i la cultura des de les arts a l’església de Sant Jaume de Barcelona
• Fer partícips a la celebració del Jubileu de 2025 als artistes i agents culturals
• Oferir una activitat en l’àmbit de la identitat curricular a les escoles de Barcelona, tant de titularitat governamental com d’iniciativa social confessional.

Objectius específics:

• Possibilitar l’activitat “Diàlegs d’esperança” al creuer de l’església de Sant Jaume de Barcelona al llarg del temps d’Advent i Nadal fins a la festa de la Candelera ( del 10 de novembre al 2 de febrer)
• Convidar a la participació i la celebració del jubileu a artistes i agents culturals de la ciutat de Barcelona al llarg de les diferents activitats entorn la intervenció “Diàlegs d’Esperança”.
• Dissenyar, comunicar i acompanyar activitats educatives adequades a diferents etapes escolars a les escoles de Barcelona, especialment les més properes a l’Església de Sant Jaume.

Bases d’acceptació d’obres visuals i plàstiques i proposta museogràfica

• Quantitat. Es recepcionaran un màxim de vuit obres i un mínim de quatre, totes d’autors diferents, que atenguin a les característiques de la memòria conceptual abans descrita.
• Paraules clau: esperança, diàleg, pelegrinatge, atenció social, ponts, atenció social, ferides, guariment, benaurances, cultura de la trobada.
• Temporalitat. Les obres han d’estar llestes i disponibles per a ser exposades des del 27 d’octubre fins al 2 de febrer, festa de la Candelera, que clourà la intervenció i podrà ser enretirada per l’autor.
• Seguretat. L’organització podrà vetllar per la seguretat de les obres dins les pròpies limitacions de seguretat pròpies de l’obertura del centre de culte. L’organització no es podrà fer responsable dels danys o el furt de l’obra. No es contempla un pla de seguretat específic i les obres restaran obertes i accessibles al públic que accedeixi al temple de Sant Jaume de Barcelona.
• Característiques de les obres. Poden ser obres de nova creació o obra ja existent. No es contempla la possibilitat de remuneració a l’artista per l’obra feta. Les peces exposades hauran de tenir unes mides no superiors al 1,30m per 2m i no inferiors a 60cm per 1,20m. Tècnica lliure.
• Presentació de propostes. Des del 1 fins al 21 de juliol es poden fer arribar les propostes d’obres. Qualsevol persona pot fer arribar la seva proposta, preferiblement artistes menors de 40 anys. Cal fer arribar un document en format pdf al correu electrònic adreçat a Clara Castillo (Museu Diocesà de Barcelona): ccastillo@arqbcn.cat on hi consti: Títol de l’obra; nom de l’autor i contacte de correu electrònic i telèfon; breu ressenya biogràfica de l’autor (màxim 1000 caràcters amb espais on consti edat i formació); justificació de l’obra (màxim 1000 caràcters amb espais); imatge o imatges corresponents de la proposta; característiques i especificacions del muntatge de cara a l’exposició (si cal una base determinada, si l’autor portarà cavallet, quant pesa, si l’autor pot dur l’obra al lloc, etc. Màxim 1000 caràcters amb espais).

Valoració de propostes de suport expositiu (museografia)

El suport expositiu de les obres ha d’estar en consonància amb la memòria conceptual, entenent que l’adequació museogràfica de l’espai també forma part de la mateixa intervenció “Diàlegs d’Esperança”. El mode de fer arribar les propostes i descriure-les és la mateixa que el de les obres que s’hi exposen atenent que, a més a més, caldrà garantir la seva correcta il·luminació, visualització i exposició. Hi ha un pressupost màxim i es valorarà la proposta que aconsegueixi el màxim nombre d’obres exposades amb aquest pressupost; fent possible que hi hagi, com a mínim, quatre obres exposades. Per tal de visitar l’espai, els candidats poden concertar una visita a museudb@arqbcn.cat.

Avaluació i resolució de les propostes

El jurat que avaluarà les rúbriques i l’acceptació de la obra presentada està composat pels comissaris de la Fundació Joan Maragall i un consell específic del Museu Diocesà de Barcelona . La decisió del jurat és irrevocable. La resolució d’acceptació o no de l’obra es comunicarà als artistes la setmana del 21 al 25 de juliol de 2025 per correu electrònic.

Calendarització

• 1 juliol 2025 Publicació de les bases per part del comissariat
• 1 juliol 2025 Inici de recepció de propostes d’obres i museografia
• 21 juliol 2025 Finalització de recepció de propostes d’obres i museografia
• 25 juliol 2025 Data límit per a la resolució del jurat
• 15 setembre 2025 Seguiment de l’estat de les obres i suport museogràfic
• 27 octubre 2025 Recepció dels suports museogràfics i adequació de l’espai
• 3 novembre 2025 Recepció i instal·lació de les obres exposades
• 5 novembre 2025 Acte inaugural i inici de les activitats
• 2 febrer 2026 Acte de clausura
• 3 febrer 2025 Retirada de la intervenció

Previsió d’activitats entorn Diàlegs d’Esperança

Acte inaugural. Es preveu la inauguració i presentació de Diàlegs d’Esperança el 5 de novembre de 2025. Atès que es parla de “diàlegs”, es preveu una taula rodona on hi hagi representació eclesiàstica i de l’àmbit civil del nivell escaient, especialment relacionat amb el món de l’art. Es demanarà assessorament a la Fundació Joan Maragall, justificat per la seva trajectòria i expertesa, per a la planificació de l’acte inaugural. En aquest acte inaugural seria desitjable també la participació dels artistes que hi tenen obra exposada així com de l’explicació museogràfica.

L’acte inaugural serà també el moment per a comunicar el calendari i una mínima descripció dels actes entorn la intervenció.

Per a més informació, no dubteu escriure a museudb@arqbcn.cat

Aquesta tardor han acabat els treballs de restauració de dues peces de la col·lecció del Museu Diocesà de Barcelona. Es tracta de la taula de Sant Martí amb núm. d’inventari MDB 525 i de la talla de Santa Madrona amb núm. d’inventari MDB 271. Les restauracions han estat realitzades al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per Beatriz Montobbio i Lourdes Domedel, i han estat possibles gràcies a l’Arquebisbat de Barcelona i al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La taula central, on es representa sant Martí vestit de bisbe i entronitzat, ingressà al Museu Diocesà de Barcelona l’any 1916 i fou registrada per Manuel Trens, procedent de l’església parroquial de Sant Martí de Teià, al Maresme. La peça, atribuïda a Bernat Despuig i Jaume Cirera, és un clar testimoni de com va arrelar el gòtic internacional al territori català en els segles XIV- XV. A la taula podem observar una sèrie de característiques en la figura del sant i en la composició que l’apropen a l’estil de la segona etapa del gòtic internacional.

Durant el procés de restauració, el suport de la taula va ser desinsectat, netejat, consolidat i, com es pot comprovar a la fotografia, es van tancar els forats i les esquerdes. Un detall curiós és el forat circular que hi ha a la part inferior de la taula; possiblement es tracti d’una gatonera, un forat en una porta o en una paret per on poden entrar i sortir els gats. Aquest forat ha estat tapat amb una fusta quadrada encaixada entre els travessers del revers. Pel que fa a la capa pictòrica, ha recuperat els seus colors vibrants gràcies als tractaments, fixacions, neteges i reintegracions realitzades per les restauradores.

La talla de fusta policromada de Santa Madrona ingressà al Museu Diocesà de Barcelona acabada la Guerra Civil. No disposem de documentació sobre aquesta escultura per poder-ne establir l’autor i la cronologia. No obstant això, per les seves característiques formals, l’obra podria ser datada d’entre la segona meitat del segle XVII i la primera meitat del segle XVIII, inscrivint-la dins l’estil barroc. Possiblement la imatge estava inclosa en un retaule barroc d’alguna església barcelonina, juntament amb l’escultura de Santa Eulàlia que també es conserva al Museu (MDB 260). Es tracta, doncs, d’una representació de l’escultura religiosa barcelonina d’estil barroc, una tipologia d’escultura que ha estat molt perjudicada per les destruccions de les diverses revoltes i guerres dels segles XIX i XX, i pel canvi de gust que va arraconar les manifestacions barroques en les arts plàstiques, condemnant-les al deteriorament i a l’oblit.

La imatge de Santa Madrona degué salvar-se de cremar en un incendi, atès que els materials que la conformen mostraven alteracions causades per haver estat sotmesa a altes temperatures i en la superfície presentava restes de fum i sutge. Arran de la restauració, en la qual s’han netejat i reintegrat les capes pictòriques, enlloc de l’ennegriment hem recuperat la policromia i els daurats tan característics del barroc. Pel que fa al suport, ha estat desinsectat, netejat i consolidat; és destacable l’ompliment d’algunes esquerdes força profundes per a evitar l’acumulació de brutícia com a mesura preventiva de conservació.

Gràcies a les restauracions, hem recuperat una magnífica taula gòtica i una imatge barroca d’una de les copatrones de Barcelona. Esperem exposar-les ben aviat a les sales del Museu.