Miró. Mística i avantguarda
- Del 9 de març al 18 de juny de 2023
La mostra sobre l’artista, conformada per 55 obres i l’audiovisual “Je rêve d’un grand atelier” (Somio amb un gran taller), ofereix una reflexió sobre la importància de l’ascètica i la mística en el procés creatiu de Joan Miró a través d’un ric diàleg entre les seves obres (olis, gouache, aquarel·les i litografies) i algunes obres romàniques que formen part del fons del Museu Diocesà.
L’artista s’encamina cap a la transcendència a través de les seves lectures dels textos sagrats (creava escultures amb una Bíblia oberta) i les literatures ascètiques i místiques, on se suma l’interès durant les avantguardes històriques pel coneixement d’una altra realitat a través de l’esoterisme. Sumat a les seves lectures, Miró es va veure influenciat decisivament per la iconografia pròpia del romànic i gòtic de Catalunya.
Algunes de les obres que s’exhibeixen també formen part de la sèrie d’aiguaforts sobre l’obra Càntic del germà Sol de sant Francesc d’Assís, que crea Miró l’any 1975 amb el títol «Càntic del sol».
Crèdits
Comissariada per J. Óscar Carrascosa
Producció de c2c Proyectos Culturales
Llavors
- Del 24 de març al 21 de maig
L´Esperit Sant, que crida tots els homes a Crist per les llavors del Verb. (Vat II AG 15).
La Delegació de Pastoral de Fe i Cultura de l’Arxidiòcesi de Barcelona i O_LUMEN, proposen un recorregut d’art que connecta bellesa, desenvolupament humà integral i educació com a actes d’esperança. Un diàleg entre espiritualitat cristiana i cultura contemporània a partir d’experiències quotidianes: el dol i el goig, la incertesa i els canvis, la pandèmia i la comunitat, les pèrdues i les trobades, la dignitat i la bellesa, el renéixer i l’esperança. Exposició temporal de set obres de l’artista Vicente Molina, que es pot visitar en tres espais: al Museu Diocesà, a Càritas de Plaça Nova i a la Facultat de Comunicació Blanquerna.
Vicente Molina (Madrid, 1956), artista i sacerdot, es posiciona a l’ascetisme plàstic i ideològic. Per això limita l’ús de mitjans, i fa servir suports efímers com cartons de rebuig rehabilitats. Materials fràgils que són símbol de la feblesa humana, del deteriorament i de les mutacions, expressats mitjançant pinzellades lleugeres. Treballa un llenguatge esquemàtic, efectista i de gestualitat continguda que, buidant la figura humana i els objectes, deixa a la vista només allò que és essencial.
Crèdits
Organitzen: Delegació de Pastoral de Fe i Cultura de l’Arxidiòcesi de Barcelona i O_LUMEN
Barcelona al carrer. Veure i ser vist. La processó de Corpus
- A partir del 3 de juny de 2021
Coincidint amb aquesta festivitat i immersos en les celebracions dels 700 anys de la primera processó de Corpus documentada a Barcelona, el Museu Diocesà inaugura aquesta exposició comissariada per Amadeu Carbó i Nil Rider. A través d’una acurada selecció d’algunes de les obres més importants de la col·lecció del Museu, la mostra ens apropa a aquesta festivitat, la seva llarga història i la manera com, des d’època medieval, les seves processons –que variaran el recorregut en diverses ocasions al llarg de 700 anys– han convocat tota la societat barcelonina a sortir al carrer per participar en elles, sempre de manera endreçada i en l’ordre de precedència que correspon: dels orbs, contrets e spunyats, al Consell de Cent, el comte i el bisbe, cadascú va al seu lloc.
L’exposició també recull elements del patrimoni immaterial com l’Ou com balla, la presència d’entremesos festius com els gegantons del Pi, una col·lecció de figures de plom per jugar a la processó i una taula policromada d’autor desconegut on apareix representat el seguici processional de l’any 1793.
En l’espai “La peça convidada” s’exposaran al llarg de l’any objectes o documents que complementen els continguts de l’exposició, sobre les festes del Corpus en altres indrets o singularitats d’aquesta solemnitat. Les primeres peces convidades procedeixen del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i posen en valor la literatura de canya i cordill.
