Dones. De Renoir a Sorolla

La dona és protagonista de nombrosos canvis socials que es produeixen entre finals del segle XIX i principis del XX. En aquesta exposició descobrirem com exploren el ric univers femení d’aquest període mestres a la pintura com Auguste Renoir, Joaquin Sorolla, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquín Torres-García, i escultors de la rellevància de Manolo Hugué, Josep Clarà, Josep Llimona i Pablo Gargallo. El recorregut expositiu està dividit en diferents àmbits temàtics: la dona i la intel·lectualitat, el retrat, l’univers interior, els nuus i la conquesta de l’exterior.

La mostra integra també una selecció de peces del fons del Museu Diocesà de Barcelona i recupera la memòria de dues dones extraordinàries que van viure en la Barcelona d’aquell temps: Dorotea de Chopitea i Sor Eulalia Anzizu.

Crèdits

Col·laboradors: Fundación Fran Daurel i el Museu de Montserrat

Corpus de paper. Imatgeria popular recollida per Joan Amades

En la imatgeria popular, el Corpus Christi ha generat multitud de fulls impresos que, amb profusió, descriuen una festivitat amb 700 anys de tradició civicoreligiosa a la ciutat de Barcelona.
Documentada de forma administrativa i protocolària en reculls, com: El llibre del Consell (1320); El Dietari de la Generalitat (1411- 1539); El Llibre de les Solemnitats (1424) o, entre altres, Rubriques Bruniquer (1605), existeixen, en paral·lel a aquests papers oficials, un entramat de plecs solts que, il·lustrats i redactats en vers o prosa, reben el nom genèric de literatura de canya i cordill que també parlen de la celebració.
Són reproduccions efímeres en suport paper que, en funció de les estructures de composició, s’agrupen en auques, fulls de rengle, romanços, ventalls, goigs, estampes… que, amb un llenguatge planer i visual, anaven adreçades a un públic de masses que els adquirien a uns preus assequibles, des dels orígens de la impremta fins a principis del segle XX, principalment en fires i mercats de carrer.
Gravats xilogràfics a una tinta o estampacions litogràfiques en colors certifiquen la singularitat de l’esdeveniment arrelat al poble reproduint de forma divulgativa guarniments florals, reliquiari religiós, figures de la festa, instruments tradicionals, vestuaris de confraries o, per exemple, un encisador ou com balla.
L’exposició ha estat dissenyada utilitzant materials de la col·lecció d’imatgeria del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserva en l’arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Crèdits

Organitzada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Barcelona al carrer. Veure i ser vist. La processó de Corpus

Coincidint amb aquesta festivitat i immersos en les celebracions dels 700 anys de la primera processó de Corpus documentada a Barcelona, el Museu Diocesà inaugura aquesta exposició comissariada per Amadeu Carbó i Nil Rider. A través d’una acurada selecció d’algunes de les obres més importants de la col·lecció del Museu, la mostra ens apropa a aquesta festivitat, la seva llarga història i la manera com, des d’època medieval, les seves processons –que variaran el recorregut en diverses ocasions al llarg de 700 anys– han convocat tota la societat barcelonina a sortir al carrer per participar en elles, sempre de manera endreçada i en l’ordre de precedència que correspon: dels orbs, contrets e spunyats, al Consell de Cent, el comte i el bisbe, cadascú va al seu lloc.

L’exposició també recull elements del patrimoni immaterial com l’Ou com balla, la presència d’entremesos festius com els gegantons del Pi, una col·lecció de figures de plom per jugar a la processó i una taula policromada d’autor desconegut on apareix representat el seguici processional de l’any 1793.

En l’espai “La peça convidada” s’exposaran al llarg de l’any objectes o documents que complementen els continguts de l’exposició, sobre les festes del Corpus en altres indrets o singularitats d’aquesta solemnitat. Les primeres peces convidades procedeixen del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i posen en valor la literatura de canya i cordill.