Exposicions

La mostra sobre l’artista, conformada per 55 obres i l’audiovisual “Je rêve d’un grand atelier” (Somio amb un gran taller), ofereix una reflexió sobre la importància de l’ascètica i la mística en el procés creatiu de Joan Miró a través d’un ric diàleg entre les seves obres (olis, gouache, aquarel·les i litografies) i algunes obres romàniques que formen part del fons del Museu Diocesà.

L’artista s’encamina cap a la transcendència a través de les seves lectures dels textos sagrats (creava escultures amb una Bíblia oberta) i les literatures ascètiques i místiques, on se suma l’interès durant les avantguardes històriques pel coneixement d’una altra realitat a través de l’esoterisme. Sumat a les seves lectures, Miró es va veure influenciat decisivament per la iconografia pròpia del romànic i gòtic de Catalunya.

Algunes de les obres que s’exhibeixen també formen part de la sèrie d’aiguaforts sobre l’obra Càntic del germà Sol de sant Francesc d’Assís, que crea Miró l’any 1975 amb el títol «Càntic del sol».

L´Esperit Sant, que crida tots els homes a Crist per les llavors del Verb. (Vat II AG 15).

Com ja ve sent una tradició des de fa molts anys, coincidint amb l’obertura de la Fira de Santa Llúcia, hem inaugurat al museu la tradicional exposició de Pessebres diorames, i ho hem fet a la sala més bonica que tenim: el refetor de la Casa de l’Almoina, presidit per les pintures romàniques de Sant Salvador de Polinyà.
Com sempre, hem comptat amb la participació de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, amb els quals col·laborem des de fa molt temps per fomentar el coneixement del treball artesanal i protegir la tradició i el patrimoni pessebrista. Aquest any, com a novetat, ens ofereixen també –a més dels diorames– un Pessebre popular que queda perfectament integrat amb el relat nadalenc de les pintures de Polinyà.

La dona és protagonista de nombrosos canvis socials que es produeixen entre finals del segle XIX i principis del XX. En aquesta exposició descobrirem com exploren el ric univers femení d’aquest període mestres a la pintura com Auguste Renoir, Joaquin Sorolla, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquín Torres-García, i escultors de la rellevància de Manolo Hugué, Josep Clarà, Josep Llimona i Pablo Gargallo. El recorregut expositiu està dividit en diferents àmbits temàtics: la dona i la intel·lectualitat, el retrat, l’univers interior, els nuus i la conquesta de l’exterior.

La mostra integra també una selecció de peces del fons del Museu Diocesà de Barcelona i recupera la memòria de dues dones extraordinàries que van viure en la Barcelona d’aquell temps: Dorotea de Chopitea i Sor Eulalia Anzizu.

En la imatgeria popular, el Corpus Christi ha generat multitud de fulls impresos que, amb profusió, descriuen una festivitat amb 700 anys de tradició civicoreligiosa a la ciutat de Barcelona.
Documentada de forma administrativa i protocolària en reculls, com: El llibre del Consell (1320); El Dietari de la Generalitat (1411- 1539); El Llibre de les Solemnitats (1424) o, entre altres, Rubriques Bruniquer (1605), existeixen, en paral·lel a aquests papers oficials, un entramat de plecs solts que, il·lustrats i redactats en vers o prosa, reben el nom genèric de literatura de canya i cordill que també parlen de la celebració.
Són reproduccions efímeres en suport paper que, en funció de les estructures de composició, s’agrupen en auques, fulls de rengle, romanços, ventalls, goigs, estampes… que, amb un llenguatge planer i visual, anaven adreçades a un públic de masses que els adquirien a uns preus assequibles, des dels orígens de la impremta fins a principis del segle XX, principalment en fires i mercats de carrer.
Gravats xilogràfics a una tinta o estampacions litogràfiques en colors certifiquen la singularitat de l’esdeveniment arrelat al poble reproduint de forma divulgativa guarniments florals, reliquiari religiós, figures de la festa, instruments tradicionals, vestuaris de confraries o, per exemple, un encisador ou com balla.
L’exposició ha estat dissenyada utilitzant materials de la col·lecció d’imatgeria del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserva en l’arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La mostra, organitzada amb motiu de la celebració dels 50 anys del nomenament del Dr. Josep Maria Martí Bonet com a director de l’Arxiu Diocesà i la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari, ofereix al visitant un recorregut per la seva biografia i una síntesi de la seva tasca en els diferents àmbits del patrimoni cultural de l’Església (Arxiu, Biblioteca, Museu, Catedral…), a través de textos i una acurada selecció de peces i documents.

Mossèn Martí Bonet ha dedicat la seva vida a la conservació, la investigació i la difusió del patrimoni de l’Església, fent ús dels béns com a mitjà d’estudi i de difusió en benefici de tota la societat, esdevenint així un referent i autèntic mestre per a investigadors i professionals del patrimoni cultural i documental.

L’exposició té lloc en dos espais: el Museu Diocesà (Casa de l’Almoina) i la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (C. Diputació 231 08007, Barcelona)

L’exposició ofereix al visitant les dues cares d’una mateixa moneda. En una d’elles, la mirada orientalista de la pintura a finals del segle XIX i principis del XX a través de grans mestres com Fortuny, Sorolla, Benlliure, Lluís i Francesc Masriera, Sánchez Barbudo o Agrasot, entre altres artistes clau en aquesta temàtica. A l’altra cara de la moneda, el monjo expedicionari Pare Ubach, documentalista de la realitat que, desconfiat dels jocs especulars de les fonts intermèdies, encamina les seves passes al Sinaí i la geografia de l’Èxode, el primer Gran Viatge.

El viatge es configura com la transformació del mateix viatger. Orient, en la mirada occidental, sempre fa referència a l’altre. Per tant, d’aquest viatge, hauríem d’esperar la transformació del jo occidental. Cal que ens preguntem si el canvi ja s’ha produït, o si Occident encara no ha arribat al final d’aquest viatge. Aleshores, ens hauríem de qüestionar en quin punt del camí ens trobem.