Ignatius Experience. El poder transformador d’una ferida

Amb motiu de la commemoració dels 500 anys de la conversió de Sant Ignasi a Manresa, es va declarar l’Any Ignasià. És per aquest motiu que durant el decurs del 2022 s’estan realitzant arreu molts actes, conferències i trobades al voltant de la figura de Sant Ignasi, el seu llegat i el que ha suposat la creació de la Companyia de Jesús i la seva tasca evangelitzadora al mon.

En el marc d’aquest any de celebració, el Museu Diocesà de Barcelona i la Companyia de Jesús, han organitzat aquesta exposició. En ella s’exhibeixen diverses obres relacionades amb la vida de Sant Ignasi de Loiola i la Companyia, així com altres peces que l’enriqueixen i completen.

La mostra és un itinerari pel camí realitzat per Sant Ignasi, des de que és ferit en la defensa de Pamplona, la seva convalescència a Loiola i el seu pelegrinatge espiritual i humà que el durà per mitja Europa, fins a París, on fundarà la Companyia de Jesús. També es fa un petit recorregut per la història de la Companyia i els Jesuïtes durant els darrers cinc segles.

Caldrà que utlitzeu els vostres auriculars i el vostre telèfon mòbil durant la visita. Podreu escoltar l’audioguia de l’exposició a www.ignatiusexperience.org

Exposició de Pessebres

Pessebre diorama. Adoració dels pastors

Com ja ve sent una tradició des de fa molts anys, coincidint amb l’obertura de la Fira de Santa Llúcia, hem inaugurat al museu la tradicional exposició de Pessebres diorames, i ho hem fet a la sala més bonica que tenim: el refetor de la Casa de l’Almoina, presidit per les pintures romàniques de Sant Salvador de Polinyà.
Com sempre, hem comptat amb la participació de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, amb els quals col·laborem des de fa molt temps per fomentar el coneixement del treball artesanal i protegir la tradició i el patrimoni pessebrista. Aquest any, com a novetat, ens ofereixen també –a més dels diorames– un Pessebre popular que queda perfectament integrat amb el relat nadalenc de les pintures de Polinyà.

Barcelona al carrer. Veure i ser vist. La processó de Corpus

Coincidint amb aquesta festivitat i immersos en les celebracions dels 700 anys de la primera processó de Corpus documentada a Barcelona, el Museu Diocesà inaugura aquesta exposició comissariada per Amadeu Carbó i Nil Rider. A través d’una acurada selecció d’algunes de les obres més importants de la col·lecció del Museu, la mostra ens apropa a aquesta festivitat, la seva llarga història i la manera com, des d’època medieval, les seves processons –que variaran el recorregut en diverses ocasions al llarg de 700 anys– han convocat tota la societat barcelonina a sortir al carrer per participar en elles, sempre de manera endreçada i en l’ordre de precedència que correspon: dels orbs, contrets e spunyats, al Consell de Cent, el comte i el bisbe, cadascú va al seu lloc.

L’exposició també recull elements del patrimoni immaterial com l’Ou com balla, la presència d’entremesos festius com els gegantons del Pi, una col·lecció de figures de plom per jugar a la processó i una taula policromada d’autor desconegut on apareix representat el seguici processional de l’any 1793.

En l’espai “La peça convidada” s’exposaran al llarg de l’any objectes o documents que complementen els continguts de l’exposició, sobre les festes del Corpus en altres indrets o singularitats d’aquesta solemnitat. Les primeres peces convidades procedeixen del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i posen en valor la literatura de canya i cordill.

Dones. De Renoir a Sorolla

La dona és protagonista de nombrosos canvis socials que es produeixen entre finals del segle XIX i principis del XX. En aquesta exposició descobrirem com exploren el ric univers femení d’aquest període mestres a la pintura com Auguste Renoir, Joaquin Sorolla, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquín Torres-García, i escultors de la rellevància de Manolo Hugué, Josep Clarà, Josep Llimona i Pablo Gargallo. El recorregut expositiu està dividit en diferents àmbits temàtics: la dona i la intel·lectualitat, el retrat, l’univers interior, els nuus i la conquesta de l’exterior.

La mostra integra també una selecció de peces del fons del Museu Diocesà de Barcelona i recupera la memòria de dues dones extraordinàries que van viure en la Barcelona d’aquell temps: Dorotea de Chopitea i Sor Eulalia Anzizu.

Corpus de paper. Imatgeria popular recollida per Joan Amades

Corpus de Paper

En la imatgeria popular, el Corpus Christi ha generat multitud de fulls impresos que, amb profusió, descriuen una festivitat amb 700 anys de tradició civicoreligiosa a la ciutat de Barcelona.
Documentada de forma administrativa i protocolària en reculls, com: El llibre del Consell (1320); El Dietari de la Generalitat (1411- 1539); El Llibre de les Solemnitats (1424) o, entre altres, Rubriques Bruniquer (1605), existeixen, en paral·lel a aquests papers oficials, un entramat de plecs solts que, il·lustrats i redactats en vers o prosa, reben el nom genèric de literatura de canya i cordill que també parlen de la celebració.
Són reproduccions efímeres en suport paper que, en funció de les estructures de composició, s’agrupen en auques, fulls de rengle, romanços, ventalls, goigs, estampes… que, amb un llenguatge planer i visual, anaven adreçades a un públic de masses que els adquirien a uns preus assequibles, des dels orígens de la impremta fins a principis del segle XX, principalment en fires i mercats de carrer.
Gravats xilogràfics a una tinta o estampacions litogràfiques en colors certifiquen la singularitat de l’esdeveniment arrelat al poble reproduint de forma divulgativa guarniments florals, reliquiari religiós, figures de la festa, instruments tradicionals, vestuaris de confraries o, per exemple, un encisador ou com balla.
L’exposició ha estat dissenyada utilitzant materials de la col·lecció d’imatgeria del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserva en l’arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fides ex Auditu. Mig segle amb el patrimoni de l’Església

La mostra, organitzada amb motiu de la celebració dels 50 anys del nomenament del Dr. Josep Maria Martí Bonet com a director de l’Arxiu Diocesà i la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari, ofereix al visitant un recorregut per la seva biografia i una síntesi de la seva tasca en els diferents àmbits del patrimoni cultural de l’Església (Arxiu, Biblioteca, Museu, Catedral…), a través de textos i una acurada selecció de peces i documents.

Mossèn Martí Bonet ha dedicat la seva vida a la conservació, la investigació i la difusió del patrimoni de l’Església, fent ús dels béns com a mitjà d’estudi i de difusió en benefici de tota la societat, esdevenint així un referent i autèntic mestre per a investigadors i professionals del patrimoni cultural i documental.

L’exposició té lloc en dos espais: el Museu Diocesà (Casa de l’Almoina) i la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (C. Diputació 231 08007, Barcelona)

Santa Eulàlia de Barcelona, la ben parlada. Una ciutat una patrona

Amb el precedent de l’exposició virtual sobre Santa Eulàlia que us proposàvem ara fa un any -i que podeu encara visitar en la nostra pàgina web-, enguany obrim aquesta temporal al públic de manera presencial. La mostra posa en el centre del seu discurs l’advocació de Santa Eulàlia i el seu patronatge a Barcelona, a partir de l’arqueologia, obres d’art de diverses èpoques i la seva tradició oral, així com de la presència de la Santa barcelonina arreu del món i en especial a la Catedral de Barcelona.

Entre les obres exposades destaquen l’escultura de Santa Eulàlia de Pere Costa (1733-1738), l’estendard de Santa Eulàlia amb brodats originals del segle XVIII procedent de la Catedral de Barcelona, el Martiri de Santa Eulàlia del cercle de l’artista Josep Flaugier (segle XVIII), i la Santa Eulàlia realitzada en carbí i guaix sobre paper de Josep Obiols Palau (1950).

ENTRADA GRATUÏTA

Viatge a Orient

L’exposició ofereix al visitant les dues cares d’una mateixa moneda. En una d’elles, la mirada orientalista de la pintura a finals del segle XIX i principis del XX a través de grans mestres com Fortuny, Sorolla, Benlliure, Lluís i Francesc Masriera, Sánchez Barbudo o Agrasot, entre altres artistes clau en aquesta temàtica. A l’altra cara de la moneda, el monjo expedicionari Pare Ubach, documentalista de la realitat que, desconfiat dels jocs especulars de les fonts intermèdies, encamina les seves passes al Sinaí i la geografia de l’Èxode, el primer Gran Viatge.

El viatge es configura com la transformació del mateix viatger. Orient, en la mirada occidental, sempre fa referència a l’altre. Per tant, d’aquest viatge, hauríem d’esperar la transformació del jo occidental. Cal que ens preguntem si el canvi ja s’ha produït, o si Occident encara no ha arribat al final d’aquest viatge. Aleshores, ens hauríem de qüestionar en quin punt del camí ens trobem.

Un nou estel brilla a la ciutat de Barcelona

L’exposició mostra la complexitat de la construcció de la Torre de la Mare de Déu de la Basílica de la Sagrada Família, alhora que presenta una visió àmplia de tots els treballs artesanals que s’han realitzat entorn del projecte, així com la metodologia utilitzada per fer l’estel. Amb la maqueta de la terminal de la torre, les mostres de vidres, l’estel de forja de la corona i una fotografia de gran format, ens farem una idea de com s’ha anat produint el canvi en l’skyline de Barcelona.

Turris Eburnea. Maria, edificadora de la fe

Coincidint amb la inauguració de la Torre de la Mare de Déu de la Basílica de la Sagrada Família, proposem un diàleg entre torres de construcció humana i diverses peces de la col·lecció del Museu Diocesà en què la Mare de Déu té el paper protagonista. Entre les obres exposades podreu contemplar magnífiques taules gòtiques, delicades talles d’alabastre i altres obres de grans artistes catalans dels segles XIX i XX, com Josep Llimona o Alexandre de Riquer.

El recorregut permet fer una doble lectura expositiva: d’una banda, seguint l’itinerari de l’any litúrgic (temps de Nadal, Pasqua, Pentecosta); i de l’altra els diferents períodes de l’art religiós.