L’exposició reuneix vuitanta-cinc obres (litografies, dibuixos, pochoir o linogravats, etc) d’un dels creadors més importants de l’art modern: Henri Matisse (Le Chateau-Cambrésis 1869 – Niça 1954). En elles es pot apreciar l’espiritualitat de l’artista, homogènia en totes les seves obres en l’etapa de maduresa.
El període artístic que abraça la mostra, l’inici del qual coincideix amb la Segona Guerra Mundial i arriba fins a la mort de l’artista, està marcat per una gran espiritualitat i l’alegria de viure que Matisse desitja reflectir en la seva obra; una explosió d’alegria i de pau en el seu esperit. Es posa especial èmfasi en una de les obres més rellevants de la seva darrera etapa artística: la Capella del Roser de Vence, Costa d’Atzur, un projecte unitari que el duu a participar en el desenvolupament arquitectònic i la seva decoració.
Completen l’exposició un vídeo sobre aquesta capella i una sèrie de fotografies que va pertànyer a la seva autora Helène Adant, i que va servir per il·lustrar el 1951 La Capella del Roser de les Dominiques de Vence, el llibre de Matisse sobre aquesta obra, sobre la qual ell mateix reconeix: “Per a mi, aquesta capella és la culminació de tota una vida de treball i la floració d’un gran esforç, sincer i difícil […]. D’aquesta expressió del sentiment humà […] quedarà viva una part, capaç de reunir el passat amb el futur de la tradició plàstica”.