L’exposició ofereix al visitant les dues cares d’una mateixa moneda. En una d’elles, la mirada orientalista de la pintura a finals del segle XIX i principis del XX a través de grans mestres com Fortuny, Sorolla, Benlliure, Lluís i Francesc Masriera, Sánchez Barbudo o Agrasot, entre altres artistes clau en aquesta temàtica. A l’altra cara de la moneda, el monjo expedicionari Pare Ubach, documentalista de la realitat que, desconfiat dels jocs especulars de les fonts intermèdies, encamina les seves passes al Sinaí i la geografia de l’Èxode, el primer Gran Viatge.
El viatge es configura com la transformació del mateix viatger. Orient, en la mirada occidental, sempre fa referència a l’altre. Per tant, d’aquest viatge, hauríem d’esperar la transformació del jo occidental. Cal que ens preguntem si el canvi ja s’ha produït, o si Occident encara no ha arribat al final d’aquest viatge. Aleshores, ens hauríem de qüestionar en quin punt del camí ens trobem.