A cavall entre els segles XIX i XX naixien els museus diocesans a Catalunya, amb la missió de preservar tots aquells objectes amb valor material i immaterial que hi havia a les parròquies de la diòcesi i que ja no es feien servir per al culte. El 22 d’octubre de 1916 s’inaugurava el Museu Diocesà de Barcelona a la planta baixa del Seminari Conciliar. El primer director, Mn. Manuel Trens Ribes, fou un dels eclesiàstics més influents en el món de la cultura catalana de la seva època. Aviat va començar a pensar en el trasllat del Museu a la Casa de la Pia Almoina, trasllat, però, que per diversos motius no es va fer efectiu fins el 1989, sota la direcció de Mn. Josep M. Martí i Bonet. Un cop restaurat l’edifici, el Museu Diocesà de Barcelona obrí les portes a la Casa de la Pia Almoina amb l’exposició “Millenum. Història i art de l’Església catalana”.
1913
26-30
octubre
Primer Congrés d’Art Cristià de Catalunya
Aquest congrés fou la llavor de la definitiva creació del Museu Diocesà, en el context de la celebració de les Festes Constantinianes, que commemoraven la llibertat concedida a l’Església per l’emperador romà Constantí amb l’Edicte de Milà, l’any 313. Amb motiu del congrés, se celebrà al Palau de Belles Arts una exposició de creus en què es van reunir més de 200 creus parroquials i de terme procedents de les esglésies catalanes i un gran nombre de fotografies.
1915
15
desembre
S'aconseguí reunir més de 600 obres fora de culte
El bisbe Enric Reig va fer una circular que demanava a tots els rectors de la diòcesi de Barcelona que enviessin les obres d’art que no estiguessin al servei del culte que poguessin, i així fou com, en menys d’un any, es van aconseguir reunir més de 600 obres fora de culte.
1916
20
març
Creació de la càtedra d’Arqueologia al Seminari
A més de la necessitat de crear col·leccions arqueològiques diocesanes, en les conclusions del Primer Congrés d’Art Cristià es va posar també de manifest la necessitat de donar una formació arqueològica i litúrgica en els seminaris perquè els futurs capellans poguessin defensar el patrimoni artístic de l’Església. Amb aquesta finalitat, el 20 de març de 1916 es publià al Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Barcelona la convocatòria del “Concurso para la provisión de la cátedra de Arqueología del Seminario, y del cargo, a la vez, de Conservador del Museo Diocesano”. Guanyà el concurs Mn. Manuel Trens i Ribas (1892-1976).
1916
22
octubre
S'inaugura el Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona
S’inaugura el Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona a la planta baixa del Seminari Conciliar, fet que posa de manifest la seva voluntat pedagògica. Les peces s’havien anat col·locant en una àmplia sala –excepte els objectes de dimensions més grans− per ordre d’arribada. I no deixaven d’arribar objectes procedents de les parròquies del bisbat.
Es publica el primer catàleg
Les peces apareixen ordenades alfabèticament pel nom de la població de procedència, amb el número d’inventari i la descripció de la peça.
1929
Projecte per instal·lar el Museu Diocesà a la Casa de la Pia Almoina
Mossèn Trens comença a plantejar-se instal·lar el Museu Diocesà a la Casa de la Pia Almoina, i fins i tot arriba a encarregar-ne el projecte a l’arquitecte Francesc Folguera. Els plànols del projecte es conserven a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
1936
Juliol
1939
Abril
Guerra Civil
Durant la Guerra Civil el Seminari fou saquejat i parcialment incendiat, com la majoria de les esglésies de la diòcesi, fet que va comportar pèrdues irrecuperables i la dispersió d’un bon nombre d’objectes d’art. Altres obres van anar a parar a mans de particulars o a museus, que, en alguns casos, les retornaren en finalitzar la guerra.
Durant els anys posteriors a la guerra, Mn. Trens es dedicarà a la recuperació i la conservació de les peces, esforçant-se a fer-les accessibles als estudiosos i al públic general per aconseguir així la sensibilització sobre la necessitat d’instal·lar el museu en un lloc adequat.
1952
Es reprèn la idea de rehabilitar la Casa de la Pia Almoina
Amb motiu de la celebració del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, als anys 50 es reprèn la idea de rehabilitar la Casa de la Pia Almoina, amb un ampli suport social i de les institucions culturals de la ciutat. Mn. Trens organitza una magna exposició d’art sagrat i es planteja fer-la a la Casa de la Pia Almoina, però finalment es desestimà aquest espai per raons de capacitat i va tenir lloc al Saló del Tinell. La premsa de l’època lamentà que es desaprofités aquesta oportunitat per restaurar l’edifici i convertir-lo definitivament en la seu del Museu Diocesà.
1960
30
maig
Es reobre provisionalment el Museu Diocesà
Es reinstal·la i reobre provisionalment el Museu Diocesà en la mateixa seu que ocupava abans de la guerra. L’acte fou presidit pel bisbe d’aleshores, el Dr. Gregorio Modrego Casaus.
1976
Clausura del Museu Diocesà
A la mort de Mn. Trens, assumí la direcció del Museu Mn. Francesc Camprubí Alemany. A partir d’aquell moment, la situació de provisionalitat s’anà agreujant, fins que el Museu es va acabar clausurant de nou a finals dels anys 70.
1980
1985
Trasllat, catalogació i restauració de peces
Durant aquest període es traslladen les peces del Seminari al Palau Episcopal per garantir-ne la seguretat i conservació.
A partir de 1985, ja sota la direcció de Mn. Josep M. Martí i Bonet, se’n va fer una catalogació exhaustiva i es van restaurar les peces que més ho necessitaven.
1985
24
desembre
Exposició “Thesaurus. L’art als bisbats de Catalunya”
Té lloc l’exposició “Thesaurus. L’art als bisbats de Catalunya”. Abraçava cronològicament nou segles (1000-1800) i reuní prop de cent setanta obres de col·leccions artístiques dels vuit bisbats catalans d’aquell moment (museus diocesans i capitulars, arxius, catedrals, monestirs i parròquies), amb la voluntat d’oferir-les a la societat i a la comunitat científica, sense oblidar que totes foren creades per al culte i que, per tant, eren testimonis de la religiositat dels poble català al llarg de la història.
1989
3 maig
25 juny
El Museu Diocesà a la Casa de la Pia Almoina
Exposició “Thesaurus. L’art als bisbats de Catalunya”. Juntament amb “Thesaurus”, aquesta exposició fou un esdeveniment molt important per la restauració de peces que comportà i per l’obertura de l’Església a la societat. La gran afluència de públic que van tenir fou un fenomen digne d’estudis sociològics i molt comentat als mitjans de comunicació arreu d’Espanya. La crítica a la premsa fou molt positiva des de tots els punts de vista.
Amb aquesta exposició s’obrí definitivament el Museu Diocesà a la Casa de la Pia Almoina, seguint la vella aspiració de Mn. Manuel Trens, i la catedral de Barcelona obrí també definitivament les portes al públic visitant.
1989…
Consolidació del Museu Diocesà
Des de la seva obertura a la Casa de la Pia Almoina, en els darrers trenta-dos anys el Museu Diocesà de Barcelona no ha deixat de treballar, enriquint els seus fons i millorant les seves instal·lacions en un edifici que ja ha acollit al voltant de dues-centes cinquanta exposicions, dedicades a obres del propi Museu, i a altres temes i artistes, sovint amb la col·laboració d’institucions eclesiàstiques i civils.