Aquesta tardor han acabat els treballs de restauració de dues peces de la col·lecció del Museu Diocesà de Barcelona. Es tracta de la taula de Sant Martí amb núm. d’inventari MDB 525 i de la talla de Santa Madrona amb núm. d’inventari MDB 271. Les restauracions han estat realitzades al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per Beatriz Montobbio i Lourdes Domedel, i han estat possibles gràcies a l’Arquebisbat de Barcelona i al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La taula central, on es representa sant Martí vestit de bisbe i entronitzat, ingressà al Museu Diocesà de Barcelona l’any 1916 i fou registrada per Manuel Trens, procedent de l’església parroquial de Sant Martí de Teià, al Maresme. La peça, atribuïda a Bernat Despuig i Jaume Cirera, és un clar testimoni de com va arrelar el gòtic internacional al territori català en els segles XIV- XV. A la taula podem observar una sèrie de característiques en la figura del sant i en la composició que l’apropen a l’estil de la segona etapa del gòtic internacional.
Durant el procés de restauració, el suport de la taula va ser desinsectat, netejat, consolidat i, com es pot comprovar a la fotografia, es van tancar els forats i les esquerdes. Un detall curiós és el forat circular que hi ha a la part inferior de la taula; possiblement es tracti d’una gatonera, un forat en una porta o en una paret per on poden entrar i sortir els gats. Aquest forat ha estat tapat amb una fusta quadrada encaixada entre els travessers del revers. Pel que fa a la capa pictòrica, ha recuperat els seus colors vibrants gràcies als tractaments, fixacions, neteges i reintegracions realitzades per les restauradores.
La talla de fusta policromada de Santa Madrona ingressà al Museu Diocesà de Barcelona acabada la Guerra Civil. No disposem de documentació sobre aquesta escultura per poder-ne establir l’autor i la cronologia. No obstant això, per les seves característiques formals, l’obra podria ser datada d’entre la segona meitat del segle XVII i la primera meitat del segle XVIII, inscrivint-la dins l’estil barroc. Possiblement la imatge estava inclosa en un retaule barroc d’alguna església barcelonina, juntament amb l’escultura de Santa Eulàlia que també es conserva al Museu (MDB 260). Es tracta, doncs, d’una representació de l’escultura religiosa barcelonina d’estil barroc, una tipologia d’escultura que ha estat molt perjudicada per les destruccions de les diverses revoltes i guerres dels segles XIX i XX, i pel canvi de gust que va arraconar les manifestacions barroques en les arts plàstiques, condemnant-les al deteriorament i a l’oblit.
La imatge de Santa Madrona degué salvar-se de cremar en un incendi, atès que els materials que la conformen mostraven alteracions causades per haver estat sotmesa a altes temperatures i en la superfície presentava restes de fum i sutge. Arran de la restauració, en la qual s’han netejat i reintegrat les capes pictòriques, enlloc de l’ennegriment hem recuperat la policromia i els daurats tan característics del barroc. Pel que fa al suport, ha estat desinsectat, netejat i consolidat; és destacable l’ompliment d’algunes esquerdes força profundes per a evitar l’acumulació de brutícia com a mesura preventiva de conservació.
Gràcies a les restauracions, hem recuperat una magnífica taula gòtica i una imatge barroca d’una de les copatrones de Barcelona. Esperem exposar-les ben aviat a les sales del Museu.