Barcino, Barchinona, Barcelona
Una ciutat, un bisbe, un territori
Al final del segle III, l’emperador Dioclecià va fer una nova distribució territorial de l’Imperi romà: des d’aquell moment es dividirà en dues demarcacions, l’Oriental i l’Occidental, i cadascuna d’aquestes en diòcesis i províncies. A partir d’aquesta divisió territorial, l’Església es va anar configurant i distribuint per tot l’Imperi; també aquí, a la Tarraconense, on la capital de la província serà Tarragona (Tàrraco) i hi haurà algunes diòcesis –seus episcopals– que naixeran posteriorment, com Bàrcino al segle IV i Ègara al segle V.
Aquesta organització territorial –amb alguns petits canvis– es va mantenir fins el 15 de juny de 2004, moment en què el papa Joan Pau II va erigir dues noves diòcesis: Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, convertint Barcelona en seu metropolitana i aquestes dues en les seves sufragànies.
Al llarg dels segles, la parròquia ha estat i continua sent una institució fonamental en la història de l’Església i en la de la mateixa cultura, perquè ha anat configurant el territori, els pobles i la gent tal com els coneixem avui. Gràcies a les peculiaritats de cada zona, el mapa de parròquies de l’antiga diòcesi de Barcelona forma un ric mosaic geogràfic, humà i cultural, una bona mostra del qual la podem veure al Museu Diocesà de Barcelona.
Barcelona al carrer
Veure i ser vist. La processó de Corpus
Coincidint amb aquesta festivitat i immersos en les celebracions dels 700 anys de la primera processó de Corpus documentada a Barcelona, el Museu Diocesà inaugura aquesta exposició comissariada per Amadeu Carbó i Nil Rider. A través d’una acurada selecció d’algunes de les obres més importants de la col·lecció del Museu, la mostra ens apropa a aquesta festivitat, la seva llarga història i la manera com, des d’època medieval, les seves processons –que variaran el recorregut en diverses ocasions al llarg de 700 anys– han convocat tota la societat barcelonina a sortir al carrer per participar en elles, sempre de manera endreçada i en l’ordre de precedència que correspon: dels orbs, contrets e spunyats, al Consell de Cent, el comte i el bisbe, cadascú va al seu lloc.
L’exposició també recull elements del patrimoni immaterial com l’Ou com balla, la presència d’entremesos festius com els gegantons del Pi, una col·lecció de figures de plom per jugar a la processó i una taula policromada d’autor desconegut on apareix representat el seguici processional de l’any 1793.
En l’espai “La peça convidada” s’exposaran al llarg de l’any objectes o documents que complementen els continguts de l’exposició, sobre les festes del Corpus en altres indrets o singularitats d’aquesta solemnitat. Les primeres peces convidades procedeixen del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i posen en valor la literatura de canya i cordill.
La façana de la catedral 1408-1913
Històries singulars al voltant de l’escultura
L’exposició, consagrada al projecte de construcció de la façana neogòtica de la Catedral de Barcelona, obre una finestra al projecte arquitectònic i a la seva part escultòrica, en la que té un pes preponderant la figura d’Agapit Vallmitjana i Barbany (1832-1905).
La mostra proposa descobrir un dels espais arquitectònics i programa iconogràfic més emblemàtics i representatius de la ciutat, situat en un edifici religiós de singular envergadura per al paisatge cultural de casa nostra. Recorrerem una història en la que s’entrellacen el món contemporani i el medieval, la bellesa i la tècnica, el mecenatge i l’art. Alhora, us farà partícips d’episodis concrets que s’escapen dels grans relats, tot posant l’èmfasi en la part humana i les històries personals que configuren els particulars de la història. Es tracta de les “històries singulars” de la Catedral.
Organitzada per la Catedral de Barcelona i el Museu Diocesà de Barcelona, conjuntament amb la Universitat de Barcelona, i inaugurada en el marc de les activitats de l’Any Vallmitjana (2019).
