Actualitat

Avui 23 de febrer de 2026 fa cent anys de la mort del pintor Joan Llimona (1860-1926). Amb aquest motiu, el Museu Diocesà de Barcelona (MDB) està preparant una exposició que és previst que s’inauguri a finals d’any. Joan Llimona va ser un dels artistes capdavanters del Modernisme català, juntament amb el seu germà Josep, l’escultor. Joan Llimona va sobresortir com a pintor i va fer aportacions destacades en l’àmbit de la pintura mural i el paisatgisme. Així mateix, la pintura de Llimona reflecteix la seva preocupació per problemes socials que continuen ben vius avui dia, com ara l’emigració. Fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc (1893), aquesta entitat artística també segueix ben activa als nostres dies. Així doncs, l’exposició del Museu Diocesà, comissariada per l’historiador de l’art Josep Bracons Clapés, que portarà per títol “Joan Llimona. Mirades presents”, destacarà aquells aspectes de l’obra de Llimona que connecten amb l’actualitat i oferirà diverses novetats que comportaran una redescoberta de la seva obra. Pintures de l’absis de l’església de la casa Provincial de les Carmelites de la Caritat-Vedruna, Vic, 1904

En alegrem d’anunciar que els treballs de conservació -restauració de la taula de Sant Pere (MDB 0005) ja han estat finalitzats. La intervenció l’han duta a terme les restauradores Beatriz Montobbio i Lourdes Domedel al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i ha estat possible gràcies al suport de l’Arquebisbat de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La peça és una porta de fusta policromada que segurament formava part del retaule de l’altar major de l’església parroquial de Sant Pere de Premià de Dalt, obra documentada de l’escultor alemany Miquel Lochner i perduda durant la Guerra Civil. Sant Pere hi és representat segons la iconografia tradicional, és a dir, com un home d’edat avançada amb barba curta i espessa, cabells arrissats i curts coronat amb l’aureola. La seva mà esquerra subjecta un llibre obert on s’hi pot llegir “ TU ES PETRUS ET SUPER HANC/ PETRAM AEDIFICABO ECCLESIAM MEAM”, i la mà dreta agafa dues claus el volum de les quals es troba ressaltat amb la tècnica de l’estofat. L’obra pictòrica s’atribueix a Bernat Goffer, pintor d’origen germànic, actiu a les terres catalanes entre 1464 i 1502. L’existència d’un contracte firmat entre Goffer

Memòria conceptual «Estimats artistes, veig en vosaltres uns custodis de la bellesa que sap inclinar-se davant les ferides del món, que sap escoltar el crit dels pobres, dels qui pateixen, dels ferits, dels presos, dels perseguits, dels refugiats. Veig en vosaltres uns custodis de les Benaurances. Vivim en una època en què s’aixequen murs nous, en què les diferències esdevenen un pretext per a la divisió més que una ocasió d’enriquiment mutu. Però vosaltres, homes i dones de cultura, sou cridats a construir ponts, crear espais de trobada i de diàleg, il·luminar les ments i encendre els cors.» (Homilia del papa Francesc pel Jubileu dels artistes i del món de la cultura. 16 de febrer de 2025) Un nou projecte cultural per a la ciutat de Barcelona Amb la intervenció Diàlegs d’esperança des de l’art contemporani s’inicia a la ciutat de Barcelona un nou projecte cultural i pastoral per a l’església de Sant Jaume liderat des de la Delegació Diocesana de Pastoral Fe i Cultura. Es tracta d’un projecte desitjat i esperat per diversos agents i entitats culturals amb vinculació a l’Arquebisbat de Barcelona que arrela en l’acompanyament diocesà a les diverses propostes desenvolupades pel que s’ha constituït amb el

Aquesta tardor han acabat els treballs de restauració de dues peces de la col·lecció del Museu Diocesà de Barcelona. Es tracta de la taula de Sant Martí amb núm. d’inventari MDB 525 i de la talla de Santa Madrona amb núm. d’inventari MDB 271. Les restauracions han estat realitzades al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per Beatriz Montobbio i Lourdes Domedel, i han estat possibles gràcies a l’Arquebisbat de Barcelona i al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La taula central, on es representa sant Martí vestit de bisbe i entronitzat, ingressà al Museu Diocesà de Barcelona l’any 1916 i fou registrada per Manuel Trens, procedent de l’església parroquial de Sant Martí de Teià, al Maresme. La peça, atribuïda a Bernat Despuig i Jaume Cirera, és un clar testimoni de com va arrelar el gòtic internacional al territori català en els segles XIV- XV. A la taula podem observar una sèrie de característiques en la figura del sant i en la composició que l’apropen a l’estil de la segona etapa del gòtic internacional. Durant el procés de restauració, el suport de la taula va ser desinsectat, netejat, consolidat i, com es pot comprovar a la