Les pintures romàniques de Polinyà foren inaugurades pel bisbe Oleguer el 14 de novembre de 1122
Una de les sales més boniques del Museu Diocesà de Barcelona és el refetor de la Casa de l’Almoina, el lloc on a mitjan segle XV els canonges de la Catedral acollien i donaven el dinar cada dia a 288 pobres. Actualment aquí es pot visitar l’exposició “Bàrcino, Barchinona, Barcelona. Una ciutat, un bisbe, un territori”, un recorregut a través de peces del Museu per la història de l’antiga diòcesi de Barcelona, des dels seus orígens en època romana fins al segle XIV.
Presidint aquest espai, en un extrem de la sala s’alcen les pintures murals de l’església parroquial de Sant Salvador de Polinyà, que aquest 14 de novembre celebra els 900 anys de la seva consagració pel bisbe sant Oleguer, i volem que us animeu i vingueu a celebrar-ho amb nosaltres.
Per què eren tan importants les parròquies i les seves esglésies?
La parròquia és una institució fonamental en la història de l’Església i la cultura dels pobles sobretot a partir del segle XI, que al llarg del temps ha anat configurant el territori i la seva gent tal com els coneixem avui. L’església era un espai compartit pels seus habitants i utilitzat per a activitats molt diverses: hi anaven a missa, batejaven els fills, hi enterraven els familiars, era lloc de trobada…, i també refugi en cas d’atac, ja què era un espai sagrat.
El poble de Polinyà es va formar a l’entorn de l’antiga església de Sant Salvador, que va ser consagrada pel bisbe Oleguer ara fa 900 anys (el 14 de novembre de 1.122), tot i que ja la trobem documentada des de mitjans del segle XI. Malauradament, el document original de la seva consagració no s’ha conservat, però sí en tenim una còpia.
Què ens expliquen les pintures romàniques de Polinyà?
Si visiteu l’exposició, després de descobrir en quin moment i context de la història de la diòcesi de Barcelona apareix el romànic, podreu identificar les seves principals característiques, que assolí a casa nostra una gran qualitat i popularitat sobretot al final del segle XI i primera meitat del XII. La funció principal d’aquest art era transmetre –com una predicació muda– les creences i normes de conducta cristianes a unes persones que en la seva majoria no sabien llegir ni escriure; així es van repetint uns elements i maneres de fer que acaben definint els principals trets del romànic: símbols, geometrització de les formes i antinaturalisme en les figures, essent la més important la funció didàctica per sobre de l’estètica i el realisme.
Pel que fa a la iconografia i els personatges, tot i que manquen algunes parts, el que resta permet deduir que narra la vida de Jesús, des del naixement fins a la seva passió i mort. A l’absis avui veiem la representació de la Mare de Déu (Maiestas Mariae) presidint la part superior, i en la part inferior es poden identificar cinc escenes bíbliques amb el seus protagonistes: l’Anunciació (Mare de Déu i Arcàngel Gabriel), la Visitació (Maria i Elisabet abraçant-se acompanyades de Josep i Zacaries), la Nativitat (a la part superior la Mare de Déu i el Nen Jesús reclinats i Josep al fons, el bou i la mula), el lavatori del Nen Jesús (a l’espai inferior el Nen Jesús dins el cubell, essent banyat per dos personatges), i l’Anunci als pastors (només resta la figura de l’Àngel a la part superior, i una cabra i dues ovelles pasturant enmig de la vegetació). A la paret lateral es poden veure algunes escenes de l’Apocalipsi de sant Joan (la vinguda de la fi del món i el judici final) i Jesús davant Ponç Pilat.
Els més petits podran jugar a descobrir les escenes i els personatges de la Bíblia que apareixen en les pintures, fixant-se en els seus símbols i atributs, mentre els més grans s’endinsen també en la societat medieval i l’univers simbòlic del romànic. Descarregueu-vos aquí el material i prepareu la vostra visita! POLINYÀ 900
